Les habitacions de la mort.

Aquesta setmana passada hem vist un documental a classe dels orfandats de China.
Aquest vídeo ens transporta a una dura realitat que succeeix en aquell país des de fa molts anys producte de la política comunista que hi impera. Jo, personalment, ja sabia de la problemàtica dels bebés en aquell país, de la política d'un sol fill, i sobretot de la mala sort de néixer nena.
Havia vist algún altre documental sobre el tema i n'estava informada. La veritat és que és un vídeo força impactant que et transporta per a varios hospicis de la China i reflecteix el drama, l'agonia i la mort de molts d'aquells nadons (abandonats com molt bé diu el títol del documental, a les habitacions de la mort). A classe s'ha qüestionat fins a quin punt és ètic mostrar segons quines imatges, com per exemple la del final: la nena que deixen morir durant una setmana apartada en una habitació, les quals són de les més dures del documental.
Doncs jo penso que no només és ètic, sinó necessari. És necessari i indispensable que veiem i copsem aquestes realitats tan dures, que hi són, que existeixen, encara que estiguin a l'altra banda del món. Per què, si ens les expliquen, és el mateix que si les veiem? A continuació entraríem en el llarguíssim debat de: què puc fer jo a títol individual davant d'un problema mundial? Però això ja seria un debat ètic o polític, i l'intenció del vídeo i el què se'ns demana és l'interpretació com a professionals de la Psicologia, i relacionar-ho amb el que estem estudiant.
Si ens hi fixem, el que podem extreure del vídeo, a part de veure el constant maltractament, abandó i la falta de cura, d'higiene, etc...de les cuidadores cap a aquests infants, és l'absència de vincle afectiu que pateixen aquestes criatures. Tots els bebés estan apagats, amb les mirades sense vida, a causa d'aquesta falta de contacte humà (vincle afectiu), a part d'altres mancances bàsiques que pateixen que són evidents.
Es demostra l'importància de les relacions humanes, dels vincles afectius que establim desde els primers moments de vida i que són necessaris per a un desenvolupament òptim del nen i un equilibri mental futur.
Aquesta falta de vincle que pateixen els nadons es tradueix en una falta d'estimulació que pot arribar a tenir conseqüències futures com possibles trastorns o patologies.
Es va preguntar a classe quines podrien ser les conseqüències o quin futur tindrien els infants que sobrevisquessin. Jo conec el cas i he treballat últimament amb un nen d'un any adoptat de la China. I efectivament he pogut observar que hi ha alguna cosa que no va bé. A part de anar retrassat amb el seu desenvolupament psicomotor, presenta esteorotipies ( repeticions d'un mateix moviment). Aquestes repeticions són producte d'haver estat tancat, lligat o aïllat dins un espai i amb falta d'estimulació. Caldrà veure com evoluciona, a nivell psicomotor i cognitiu.
Així doncs, si amb un infant d'un any ja ha tingut repercussions amb el seu desenvolupament, podem imaginar altres nens que s'hi han pogut passar 3, 5 o 10 anys tancats a l'hospici.
Les conseqüències d'aquesta falta de vincle afectiu durant els primers anys de vida, poden desembocar en possibles trastorns futurs com: retard, paràlisis, problemes de comunicació, trastorns del llenguatge, etc...
Per tant, les patologies són producte de les relacions amb les altres persones i l'entorn, no són intrínsiques dins l'indiviu. I veiem que una de les conseqüències d'aquesta falta de vincle afectiu són possibles patologies futures. Una de les premises de l'enfocament sistèmic que estem estudiant és l'importància de l'enfoc social, de la necessitat cada vegada més gran d'establir vincles afectius i com aquests afecten a la persona. Les patologies com a producte d'un tipus de relacions no saludables. " La patologia com a resultat d'una falta de relació o de relació no sana amb l'entorn".
Podem establir conexions amb el Psicoanàlisi:
He fet un anàlisi de forma personal i n'he extret varies conclusions.
1- Podríem començar parlant del tema del naixement del nadó, de l'expulsió del ventre matern i del primer trauma que es produeix a la seva vida. Resumint, el bebé, dins el ventre matern ho té tot: aliment, caliu, seguretat, etc...Això canvia al moment del part, Freud estableix que és un moment de trencament, traumàtic. Per tant, per alleujar aquest moment , per tal que el nadó no se senti tan indefens, és bàsic establir vincles afectius sòlids i un contacte constant humà(que li doni calor i seguretat).
2- Freud també assegura la necessitat d'un vincle matern sòlid; quan les primeres relacions que té l'infant no són sòlides ni segures, o inexistents, apareixerien possibles trastorns en un futur( a conseqüència d'aquestes mancances).
3- Així doncs, a conseqüència d'aquesta falta de vincle o d'un vincle afectiu negatiu, aparició de patologies ( serien estudiades i tractades dins la Psicologia Clínica).
4- Freud afirma també que les carències afectives poden produïr regressions o un estancament en alguna de les etapes infantils que ell postula (oral, anal, etc...)
Aquest documental dóna molt que pensar: el fet que al s.XXI se segueixin produïnt situacions com aquestes, de maltractament, de falta de respecte cap a les vides humanes(en aquest cas infants), de la postura que es pren i la falta d'intervenció a nivell internacional,....
A nivell psicològic, hem vist l'importància del vincle afectiu i de la necessitat que tenim d'establir relacions entre les persones, sobretot els primers anys de vida. Per tant, l'importància de l'ambient i de l'entorn per tal que un infant es formi i evolucioni de forma normal. Quan aquest vincle afectiu tan necessari no existeix, veiem les dificultats en el desenvolupament d'aquests nens i els problemes futurs que arribaran a tenir, en alguns casos causant la mort.
Estem davant de la dualitat ambient- genètica, que s'ha debatut durant mols anys dins la psicologia del desenvolupament, i queda clara l'importància decisiva de l'ambient i com pot arribar a influïr per a la resta de la vida de l'individu , per a la formació de la seva personalitat i caràcter, i el seu desarrollo cognitiu.