Reflexions sobre el Psicoanàlisis

Quan parlem de complex d'Edip, d'inconscient, de repressió, d'hipnosis ens ve de seguida al cap Freud i el Psicoanàlisis. Però, ens podem limitar a conèixer aquest autor només amb les quatre teories que ens ensenyen? Podem entendre el pensament i l'obra de Sigmund Freud, i en conseqüència el que significa el Psicoanàlisis tractant de forma superficial quatre conceptes bàsics de les moltes teories de Freud, escollits potser perquè són els més coneguts?

Per què no s'estudia a les facultats? Perquè se li dóna tan poca importància quan molts dels seus mètodes són utilitzats avui en dia per molts psicoterapeutes? El fet de quasi no tractar ni aprofundir en les teories freudianes a la Facultat és un tema que m'ha sorprès molt i m'ha fet pensar. Ja m'hi vaig trobar a la UB fa uns quants anys, i aquest any ja ens han avisat que quasi ni el tocarem. Com és que no s'estudia, i quasi s'ignora? Que no són importants les teories psicodinàmiques ni han influït al llarg de la història de la Psicologia?

El que està clar és que Freud i la seva obra segueix sent font de controvèrsia després d'un segle.

Molts psicòlegs el rebutgen per no ser científic i no poder confirmar les seves teories, i decideixen optar pel què és f'àcilment observable com la conducta. Però, aquest no és el camí fàcil?

No és més difícil estudiar tots els mecanismes interns de la ment humana, el seu funcionament,

el perquè d'una conducta, entendre i poder solucionar els problemes d'una persona aprofundint en els seus pensaments, idees, records, frustracions? És més fàcil limitar-nos només al que veiem, a la conducta observable, al que és real no? Potser és la por a lo desconegut el què fa que les seves teories es rebutgin o s'ignorin. Precisament per això, Freud va ser un avançat de la seva època i avui encara no s'ha comprès. Aquesta falta de comprensió és el què fa que a les facultats no s'ensenyi pels docents ni es tingui en compte en el pla d'estudis?

No serà que ni els propis professionals són capaços d'entendre la seva obra, i directament la rebugen per la seva falta de comprensió? Per què els hi ve gran tot el seu recull de teories i el seu pensament innovador? O perquè són incapaços d'interpretar la seva obra, o potser per què hi ha més d'una interpretació? Només estudiant i llegint "La trilogia dels somnis" ja hi ha molta feina per entendre-ho i intepretar-ho.

Aquest pla Bolònia no promou una universitat més oberta, més dinàmica, on els estudiants aprenguem a pensar, a intepretar,etc??

No seria interessant per exemple centrar-nos amb els textos dels autors més significatius de cada perspectiva i intentar analitzar-los guiats pel professor? Podríem per exemple fer un seguiment dels molts "Estudis de casos" de l'obra de S.Freud.

Veig que la Facultat segueix sense aprofundir amb el tema del Psicoanàlisis, i només he parlat de Freud, però, i molts altres autors seguidors seus com Jung, Lacan, Adler, els hem tocat o els tocarem al llarg de la carrera? Serà potser que no som capaços d'entendre la complexitat de les seves obres i ens espanten les seves teories?

Espero poder canviar aquesta primera impressió al llarg de la carrera, i se'ns dónin eines i se'ns motivi per part dels professors a l'hora d'aprofundir en segons quins temes. I no perquè avui en dia s'apliquin més unes teràpies o corrents n'hi hagi d'altres que no es tinguin en compte.